Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 2. L’humà és valent.

Penedès Econòmic. Febrer del 2023. Pàgina 22.

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 2. L’humà és valent.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

20. He de recuperar aquell saber viure el present de la meva infància. Aquell ara i res més, sense responsabilitats de passat i desigs de futur. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís que de grans no sabem viure.

21. Sé viure l’experiència de cada moment, puc experimentar al marge d’idees, finalitats, egoismes, possessivitats, rigideses, fantasies, passions, comoditats, deixadeses, mandreries, simplificacions, abstraccions.

22. Visc intima i intensament, el meu món experimental, com una vocació i m’hi lliuro feliç com una vacació. El pateixo i realitzo amb esperit, amb valor davant del caos encisador de la comunitat contradictòria dels meus sentiments.

23. Un món experimental limitat per les necessitats. Exigent, cantellut, econòmic, en lluita competitiva per l’existència i on tot costa diners. On fantasies, desigs, lògiques i conveniències romanen més enllà.

24. Visc cada experiència on jo concentro la meva intencionalitat com un acte admirable, inquietant, diferent, perillós, singular, únic, complet en si mateix, que suplanta i destrueix l’anterior. Descarto un present que només capta la superfície de la realitat, m’interessa més el que té present allò que tossudament encara no ha passat del passat i allò que anticipadament ja ha advingut de l’avenir.

25. Cada intenció meva és per a mi una meravella, alimenta el meu art de viure, novetat que esclata davant meu, que desvetlla o nodreix els meus somnis, i estimula la meva força creadora. No accepto res mecànicament. Tot ho rumio, ho paeixo, ho recreo.

26. I alhora té una dinàmica i unes exigències pròpies, independents de mi, que se m’imposen, de les quals en tinc adequada ciència, que intento racionalitzar i transformar.

27. Exercito i esmolo el meu sentit analític, discerneixo, dissecciono, respecto les diferències per poder degustar, aprofitar i jugar amb la riquesa dels matisos de cada moment...

28. ...segons el meu gust, fantasia, alguna il·luminació innovadora imaginada, segons aquell principi que diu que tot es transforma.

29. ...segons allò que m’és necessari, raonable, prudent i lògic, tot comptant amb supòsits funcionals de resultats previsibles, segons aquell principi que diu que allò que és, és.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.