Portada.
Las últimas reformas escolares en España. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana. Índex. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. Els manaments del bon mestre. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana.


Progecte d'escola de mestres1.

Per fidelitat a l'original s'ha respectat el català prenormatiu d'aquest text.

Y vam començar la odissea, que de debó ho ha sigut la instauració de la nostra Escòla.

Nosaltres cavilavem així: les Escoles Normals Oficials s'escapen de la nostra acció, per varis motius invencibles, si bé evidents. A les Escoles Normals formen els mestres que demá han de regentar totes les Escoles, públiques y privades. Sortits d'allá ab ideya falsa de la educació nova; orfes de tota costúm física y economica; petrificats llurs enteniments per l'acció constanta de llibres, mestres y procediments; sense noció del nacionalisme pedagogich, del qual n'ignorarán fins la existencia; sense un mot de qüestió social y d'equilibri y d'humanisme y d'harmonia; ignorants de les fecondes corrents de la Pedagogia estimulanta y alhora solidaria, y tot plegat estetica; reduit tot llur bagatge a uns Programes centenaris, que de tots els factors integrals s'ocupen sols d'un, l'enteniment, y encara ab deficencies claríssimes, que podien ser els mestres de la futura reforma pedagogica?.

Donchs nosaltres sortiem a la dificultat insuperable, y traçavem els nostres plans, que ab unanimitat van tatxar de quimerichs els més entussiastes.

Obrirèm una Escola exclusiva pera futurs mestres, d'abdós sexes. Apelarèm a les Societats, pera que cada una pagui els gastos oficials a un o més alumnes, podent així nosaltres felshi pendre'l títol oficial y ocupar places. Apelarèm al patriotisme particular pera que'ns aboni lloguer y electricitat y material. Apelarèm al patriotisme y a l'amistat d'homes excel·lents, encarregantelshi catedres gratuites. Apelarèm ab major energia, ab veritable sanya, a la nostra activitat y abnegació, pera que tregin forces d'hont no n'hi ha ja quasi, y dediquin mig dia -que necessitem pera'l nostre pa- a les tasques de la Escala, gratuitament, fervorosament, és a dir, apostolicament.

Escullirem noys y noyes, de la classe obrera principalment, de 14 anys en amunt, d'inteligencia desperta, redimint talents ignorats y fent alhora una obra de misericordia y de progrés. Els darem lo que exigeixin a les Normals Oficials, y ademés tots aquells coneixements -tant capdals- que'ls mestres necessiten y no reben; tota aquella educació integral que'ls fará humans, equilibrats y forts; tota aquella vocació -sobre de tot, sobre de tot- que enxuía en lo más amagat del educador aquell sentit indefinible, aquella sugestió imperiosa que fa del mestre un pastor de pobles...

Serán pòbres aquells alumnes y els caldrá fer oposicions pera guanyarse'l pa. Serán naturalment espavilats. Tindrán una fonda educació integral. Tindrán una instrucció ampla, fonamentada. Tindrán sentit pedagogich. Y la nostra Escola será seminari de pedagochs, ab materjal complert, ab taller de fusteria y ferreteria, ab moblatge artístich construit pels alumnes, ab máquines de composició y de copies y d'imprimir; ab camps d'experimentació, ab práctiques y exemplars y progeccions electriques; ab la neteja y administració portades pels mateixos alumnes, del més rich al més pobre; ab apunts diaris al istil belga; ab gavinets de química y cambres de foto. grafia y registre antropometrich y Medecina Escolar y Pedagogia Nacional; ab un professorat amich y company deIs alumnes, y uns alumnes idolátrichs de la nostra Casa de la Professió; ab excursions ordenades; sense premis ni cástichs enlloch, armats no més de les. dues armes modernes del dever de progrés y la acometivitat entussiasta.

Y la conquesta de les Escoles, així, será segura; y la conquesta de Catalunya, després, general, immediata, total, indubitable.

Aixís era'l plan general. Ideyalismes generosos, deyen els més entussiastes. Y talment ho eren: una borratxera de somnis daurats, forjats en el sí fecón d'una imaginació pletorica. Per xo reyen els amichs quant els deyem formalment que al cap de dos anys (erem al istiu del 1906) treuriem ja 20 mestres ab títol oficial, y així, cada any, una fornada semblanta...

Pero jo may vaig duptar. De dificultats n'he vistes de prou grosses pera que aquestes m'espantessin. Ma curta vida ha sigut prou llarga en alts y baixos, nusos desfets y perills vençuts, pera que no mideixi ja llur magnitut sinó pera doblar la escomesa pera arramblarlos. He hagut de lluitar en tantes esferes -poble, ciutat, seminari, institut, Universitat, Normal; acompanyant, mestre, conferenciant; soldat polítich, editor- que poques contradiccions més altres, sempre vençudes, poden interposarse en mon camí.

Anava a fer, a realisar, sortint del ideyal, pera pastarli una carn y vestirli un cos. Com a prolech, vaig associarme a dos. amichs excelents, estudiosos y entussiastes: la llavors senyoreta Josepa Soronellas, mestra de nova fornada, y el doctor Felix Jové, el meu inseparable company desde que vam coneixens, moguts per una mateixa ilusió, en les nostres bregues universitáries. Identificats en el mate ix ideyal, anavem a realisar la gran obra, disposats a tot...

Y tots tres vam començar la realisació dels llarchs plans, ab la fe del qui may dupta, ab un cor ample que demanava dificultats pera venceles, ab la respectable cantitat -reunides les tres fortunes- de 28 pessetes...

La Veu va deixarnos la máquina de compondre y de copies. L 'entussiasme del amich Eladi Homs, avuy pensionat als Estats Units pel Ajuntament, predestinat a gran mestre, va férnoshi les circulars. Mossen Camil Vives, altre benemerit, va tiranse altres papers, graciosament, en sa petita imprempta. Y de les 28 pessetes, comprats paper, segells y tintes, encara van sobrar alguns centims, aixo sí, passant nosaltres mateixos les circulars y els sobres...

Pero no vull continuar el detall de la vasta empresa. Quédinse les suors amagades. Sols vull exposar els resultats immediatament obtinguts de les cent y una visites, cartes, converses, circulars y gestions que vam fer en tots sentits (...).


Nota:

1Escola de Méstres. Memòria del Curs 1906-07, pàgines 6-8.
 

Las últimas reformas escolares en España. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana. Índex. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. Els manaments del bon mestre. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana.

Portada.