Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Educación moral. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. Índex. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. La pedagogia nacional. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana.

Resum de la ponència de Bardina al Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana1.

Per fidelitat a l'original s'ha respectat el català prenormatiu d'aquest text.

La llengua natural es única apta pera l'integral educació dels petits y dels grans.

  1. Els mots, les idees y les paraules són una mateixa manifestació dels noms real, ideal y humà.
  2. L'instrucció en la llengua natural, sense tenir l'importancia esclusiva que alguns li donen, es d'una trascendencia capdal segons la llògica y les estadístiques. L'Escola primaria en son genuí caracter d'institució popular y educadora, aparegué quan el llatí fou reemplaçat en l'ensenyança per les llengües vulgars, ja que la llengua és medi y no fi de l'ensenyança. L'Estat espanyol, anteposant mal enteses raons polítiques a les prescripcions pedagògiques, ha desfigurat aquesta doctrina.
  3. La Pedagogía moderníssima de educació natural, igual que l'instructiva de l'antigüetat, exigeix la llengua materna com a vincle natural entre'ls mestres y els deixebles. En les escoles oficials, tenint en compte que a les escoles de parvuls s'hi educa baix el metode natural, s'emplearà en elles únicament la llengua catalana; però després, quan els noys entren en altre cercle d'ensenyança, la llengua catalana ha d'aclarir els conceptes que, permanament oficial, s'espliquin en llengua castellana.
  4. El Congrés demanara al Govern -y mirara d'obtenir per tots els medis necessaris- que en les oposicions pera escoles de Catalunya, Mallorca y Valencia hi figuri un exercici previ en que'ls opositors deguin provar que entenen y parlen el catala. També dirigira una circular als mestres de Catalunya recordantlos sos devers científichs, pedagogichs y patriotichs sobre l'educació en catala, excitantlos a introduir en llurs escoles l'ensenyança de la llengua catalana; y una altra als catedratichs, demanantlos que ensenyin els termes tecnichs vulgars de llurs assignatures.

Nota:

11 de enero de 1907.

Educación moral. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. Índex. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. La pedagogia nacional. Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte