Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La corrupció. Russell L. Ackoff.

Cápsulas de Ackoff, adminitración en pequeñas dosis (Càpsules d'Ackoff, administració en petites dosis). Pàgines 75-77.

La corrupció.
Russell L. Ackoff.

Russell Lincoln Ackoff (1919-2009).Encara que tots concorden que la corrupció és dolenta, tots la toleren. Igual que amb el temps, és més el que es diu que el que es fa per millorar la situació.

Els perjudicis que la corrupció produeix en els esforços per al desenvolupament realitzats per organitzacions i societats, es mantenen generalment amagats. La corrupció pot ser molt més que un obstacle per a aquests esforços, fins pot revertir-los completament. Vegem el cas de CONASUPO (Companyia Nacional de Subsistències Populars), empresa estatal mexicana.

Un dels objectius que van portar a la creació de CONASUPO va ser el d'augmentar l'ingrés dels camperols. Va impulsar un programa de preus de garantia per a collites de blat de moro, blat i fesol. Cada any, abans de la sembra, CONASUPO anunciava els preus que pagarien pels productes, sempre que aquests complissin amb especificacions mínimes de qualitat. Els preus eren millors que els pagats pels compradors habituals que, en general, eren opulents intermediaris i, sovint, els únics proveïdors de queviures i materials i les úniques fonts del crèdit necessari perquè els pagesos poguessin comprar el que necessitaven. Les taxes d'interès per als préstecs eren exorbitants. A més, els intermediaris eren els únics posseïdors dels camions necessaris per transportar la producció al mercat. No és doncs d'estranyar que fossin també els cacics locals del partit governant, el PRI. Evidentment els seus negocis es van veure seriosament amenaçats pel programa de preus de garantia de CONASUPO, però aquesta situació no va durar molt de temps.

CONASUPO va instal·lar una gran quantitat de llocs de compra, on els pagesos podien vendre els seus productes. D'acord amb les pràctiques de padrinatge, molt difoses a Mèxic, es va demanar als cacics que suggerissin candidats per atendre els llocs de compra; tals candidats van ser generalment els elegits.

A l'entrar el programa a la fase operativa, molts camperols van portar les seves modestes collites als llocs de CONSAUPO, només per trobar que els encarregats les rebutjaven, adduint que no acomplien amb les especificacions mínimes de qualitat. L'única alternativa que va quedar va ser la de tornar als cacics que, al tant de la situació, es van mostrar reticents a comprar. Finalment van «cedir» als precs dels camperols i van comprar, però a preus molt menors dels que havien pagat abans del llançament del programa de CONASUPO i sense perdre l'oportunitat de sermonejar els camperols per la seva deslleialtat.

Quan els compungits camperols es retiraven, els cacics portaven els productes als llocs de CONASUPO, que prèviament els havien rebutjat, i els venien al govern a un preu molt més elevat del que havien pagat. Els encarregats eren convenientment recompensats.

Els cacics i els encarregats dels llocs de compra van fer pròspers negocis durant molts anys, fins que un nou administrador de CONSAUPO va prendre mesures al respecte.

Encara els programes de desenvolupament millor intencionats poden ser desvirtuats per la corrupció, i això és cert no només per a les societats, sinó també per a les empreses. Una gran empresa, en el marc de la seva estratègia de diversificació, va concretar recentment, de forma amigable, l'adquisició d'una altra companyia. Les dues empreses s'haurien vist beneficiades si l'operació s'hagués realitzat al preu corrent de mercat. Però un membre del directori de l'empresa compradora va comentar amb alguns amics l'operació. Aquests van comprar una gran quantitat d'accions de la companyia que anava a ser adquirida. El preu de les accions va augmentar i finalment la compra es va fer a un preu més gran, de manera que els beneficis de l'empresa compradora es van diluir. El resultat va ser que les inversions que es projectaven per millorar la companyia adquirida van haver de ser reduïdes i el desenvolupament d'ambdues, la compradora i la comprada, es va demorar.

L'única cosa que per als fins del desenvolupament d'una empresa és més perniciosa que la corrupció, és que aquesta sigui tolerada.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte