Glossari de termes unívocs
INTRODUCCIÓ
Encara que l'objecte d'aquest glossari és definir de manera unívoca els principals termes tècnics d'aquest llibre, cal tenir en compte que molts d'ells son explicats, de manera mes completa, als diferents volums d'aquesta col·lecció, en el context de cada temàtica adient. Per tant, aquest glossari només té la finalitat d'oferir al lector una primera i breu aproximació del sentit que donem al termes tècnics mes importants que s'aniran definint a tot el llarg de la col·lecció.
ACRACIA
Vegeu Gracia i Arquia.
AFECTIVOLOGIC
Incorrecte tractament lògic dels afectes i les passions que permet manipular i dominar les persones. Els afectes i les passions son tan subjectius, tan singulars, íntims i inefables, que és radicalment impossible donar-los una interpretació lògica sense convertir-los en instruments de poder i manipulació contra les persones. (Vegeu ideològic)
ANALOGAL, ANALOGIA, ANALÒGIC
El prefix ana- significa "cap amunt" amb matisos acumulatius d'interac-ció: endavant, enrera, repetició, reversibilitat, comparació, error, intensificació. (Vegeu logos i lògica).
L'analogia, relació de semblança entre coses diverses, és lliure i legítima. Però els discursos "analògics" son sempre la forma mes hipotètica, i sovint la mes errònia, del pensament pre-lògic i pre-logístic.
ANARQUIA
Vegeu Arquia.
ARQUIA (ANARQUIA)
L'arrel "ar" en indoeuropea té el sentit de conjuntar, articular, muntar. "Arquia", en grec arkho, vol dir "jo mano", "jo sóc el cap"; del llatí archi, en català pren les formes "arque-" (arquetip, arquebisbe) i "arxi-" (arxiduc, arxiu...).
Arquia es doncs el "comandament social" (cívic, polític o justicial) legítim i necessari en cada lliure nivell ètnic i inter-ètnic, territorial i social. Aquest "comandament" es responsable i no té res a veure amb el "poder sobre i contra les persones" (despotisme, tirania, domini...).
Alguns noms compostos formats amb "arquia" son: monarquia (mana un), oligarquia (manen pocs), gerontarquia (manen els vells), plutarquia (mana el diner), demarquia (mana el poble)...
Anarquía.- Tot allò que no es "àrquic". Això vol dir que tot allò sotmès de per sí, confederativament i llibertària, a una estructura de "comandament social" d'envergadura i rang mes amplis, es "anàrquic", "no àrquic". Tota "arquia" d'una determinada estructura social té els límits constitucionals que són propis al seu àmbit d'actuació, pactat per les parts del tracte constitutiu.
Fora d'aquests límits, qualsevol "comandament social" ha de respectar pràcticament i jurídica les "anarquies" naturals, espontànies i expansives de totes les estructures socials lliurement confederades sota la seva "arquia".
En definitiva, el progrés històric consisteix a precisar molt bé les fun-cions "àrquiques", a fi que no es transformin súbtilment en "poder contra les persones" i no ofeguin les lliures "anarquies": a partir d'aquesta clarifica-ció pràctica hom pot anar estrenyent el cercle àrquic i eixamplant, lliurement i responsable, el cercle anàrquic. Anarquia no té res a veure amb acràcia (vegeu cràcia).
ANTI-
Vegeu auto-
AUTO- (ANTI-)
Son dos prefixos d'origen grec que indiquen les dues cares del concepte que acompanyen:
Auto- vol dir per si mateix, a partir del propi ésser, espontàniament.
Anti- indica el contrari, deliberadament practicat, de l'"auto-" correspo-nent.
Entre els termes que s'empren amb aquests prefixes podem citar-ne un exemple:
Auto- polític.- Desenvolupament de la "polis" (de la"ciutat-imperi") per Ella mateixa; mesures pràctiques en el camp jurídic i justicial que afavorei-xen el desenvolupament i l'auto-disciplina de la "polis".
Anti- polític.- El contrari del què acabem de dir. A nivell quotidià, l'anti-política és "poder sobre i contra les persones lliures, especialment les més dèbils".
AUTO-NOMIA
Llei propia (d'una comunitat).
AUTORITAT
Actuació repetida d'una comunitat. D' agere en surt el freqüentatiu augere. Tota autoritat es comunitària, sigui d'una comunitat ètica-transcen-dent o ètnica.
Tota comunitat ètica o ètnica necessita vitalment d'una institució fenomènica de comandament social (arquia).
Aquest comandament es torna poder sobre les persones quan la institució es pensa que l'autoritat es d'ella mateixa (de la institució) i es creu mes important que la comunitat que regeix (= segons dret).
BURROCRÀTIC
Joc de paraules formal amb el castellanisme "burro", que tan bé quadra per a designar els poders de l'estatisme modern i dels seus múltiples, quasi sempre insolents i inútils, per no dir nocius, estaments pseudo-administratius, tan "anti-polítics". (Vegeu "auto- anti-").
CAOS
Vegeu Cosmos.
COGNICIÓ
Vegeu noció.
COMANDAMENT SOCIAL
Aquesta expressió es sinònim d'"arquia" i antònim de "poder sobre i contra les persones". A cada nivell genètic, social ètnic, interètnic, polític, cívic, i justicial li correspon un comandament responsable, natural o lliure-ment elegit.
Aquest comandament ha d'exercir-se amb les suficients garanties instinti-ves o constitutives perquè no es transformi en poder de fet o pseudo-dret.
El terme grec "arquia" defineix molt bé aquesta realitat de coordinació legislativa, executiva i justicial de qualsevol grup humà.
"Arquia", en grec clàssic, es reservava generalment als fenòmens constitu-tius de la "polis" ancestral, de la "ciutat-imperi", si bé també tenia el sentit general suara dit de comandament social als diferents nivells.
COMPTABILITAT GLOBAL
Gràcies al "sistema monetari racionalitzat" que inclou les dades completes de cada acte mercantil (què, quan i a on es compra, el valor-preu de la mercaderia...) processades telemàticament, es pot aconseguir una comptabili-tat general, sectorial i territorial, bàsica per a fer les anàlisis i estadístiques necessàries a una disciplina rigorosa del mercat i a l'aplicació d'una estrategia econòmica.
El seu nom exacte es "intra-comptabilitat analítica-estadística global":
• es interna (intra-), sigui a la "societat geopolítica federativa, sigui a qualsevol ètnia o inter-ètnia confederada en el sí de la primera, sigui en el lliure comerç exterior entre societats geopolítiques.
• es una comptabilitat que permet una anàlisi automàtica, indefinidament tabulada en estadístiques nominatives numèriques exactes. Sense aquestes condicions, la comptabilitat no pot ser anomenada científica ni fenomenològica.
Nominatiu, en aquest cas, no es refereix tant a les persones individuals o col·lectives agents del mercat i de la societat (aquesta informació nominativa personalitzada només pot ser coneguda per la "Justícia independent" (sota secret professional rigorós), com sobretot ais cicles, sub-cicles, sectors, sub-sectors, gremis, sub-gremis, territoris, inter-territoris... identificables per a una mercometria i econometria operatives.
CONFEDERACIÓ
Vegeu federació.
COSMOS I CAOS
"Caos" es l'obertura a un espai-temps ilimitat en el qual, degut a les limitacions de la intel·ligència humana, l'observador només veu que confusió.
"Cosmos" es aquesta aparent confusió ornamentada, maquillada, sotmesa a un tractament "cosmètic". Plató, amb la seva fina ironia, subratllava que "cosmètica" ve de "cosmos": tot maquillatge cosmètic correspon al subjectivisme de qui es maquilla i al subjectivisme del seu entorn humà".
El caos es un torrent amb més energia vital que qualsevol maquillatge subjectiu, que qualsevol cosmologia.
GRÀCIA I ACRÀCIA
"Gràcia", significa: "Desenvolupament segons la pròpia espontània i expansiva harmonia vivent". L'"acracia" és, doncs, la manca de dinamisme i de vitalitat, com indiquen tots els diccionaris mèdics. Acràcia es per tant un mal nom, equívoc i enganyós per a intentar designar "l'oposició al poder".
Democràcia no vol dir altre cosa que "desenvolupament harmoniós del poble", i no ha significat mai en grec clàssic "govern del poble pel poble" com Franklin va introduir en el confusionari llenguatge polític, per a amagar els interessos "del liberalisme".
DESPOTISME
Poder sobre i contra les persones, irresponsable i indiscriminat (vegeu tirania i arquia).
La paraula llatina "poder" i la grega "despotisme" estan ancestralment emparentades amb l'expressió llatina arcaica pater familias, lligam que mostra clarament la relació entre patriarcat i poder.
EMPIRIA
Travessament, captació, observació, memorització de realitats concretes, tant les exteriors com les interiors a cada persona. Les empíries son noümèniques i fenomèniques.
Només les empíries fenomèniques -en la mesura que arriben a prendre forma verbal ben precisa- poden ésser objecte de sistematització i esquema-tització abstractiva i reduccionista. (V. empirisme).
EMPIRISME FENOMENOLÒGIC PRO-EXPERIMENTAL
Aquesta expressió designa la moderna metodologia científica.
Les empíries fenomèniques, en tant que poden ser sistematitzables, hom les anomena empirismes. Només existeixen empirismes exclusivament fenomenologias, ja que els conjunts intuïtius d'idees, ideals o noúmens no poden ser sistematitzables sense caure en un racionalisme reduccionista de la persona humana.
L'empirisme recull, doncs, la part de totes les empíries que, degudament distingides per intuïció i analitzades segons lògica, mostren la seva constant aparença sensible, al menys parcial, indefinidament repetida i experimentable, a l'inrevés de les empíries noümèniques, singulars i profundes, encara que siguin tan reals les unes com les altres.
L'empirisme fenomenològic està central en el tractament lògic dels fenòmens: es part de 1'operativa prèvia a l'experimentació.
L'experimentació es una tendència indefugible (en grec i en llatí pro) de la lògica. Qualsevol asserció lògica sense possibilitat raonable d'experimentació és considerada pura hipòtesi sense cap rellevància, que no sigui de fita cara al futur.
Aquesta operativa de l'empirisme fenomenològic pro- experimental és, en sí mateixa, d'una radical i total inèrcia analítica-logística, lúcida, impersonal, universal, a disposició de tota persona amb un mínim de metodologia prèvia.
La "ciència" és un moment molt curt d'aquest procés: el moment de la confirmació o infirmació experimental exacta i directa de qualsevol hipòtesis de treball.
Aquesta operativa "científica" depèn de qui l'aplica: els seus resultats tecnològics tan poden ser democratitzants, com esdevenir instruments de poder de minories anti-democràtiques. Aquesta és una opció "política" que depèn de la vitalitat lliure de cada poble. Ningú pot "salvar" un poble que s'entrega dòcilment a la tirania, a l'esclavatge o a la "ciència". Aquesta és un instrument purament inert, impersonal, amoral, sense cap capacitat pròpia d'alliberament de les persones.
ENDO-OBSERVACIÓ
Vegeu exo-observació i introspecció.
ESTAT
En la dinàmica i espontaneïtat de qualsevol societat geopolítica, l'Estat es la institució estable que dóna continuïtat i que garanteix les decisions uni-federatives en la coordinació interna de les ètnies rígidament unifederades cara a l'exterior i llibertàriament multi-confederades a l'interior: d'aquestes decisions en deriven totes les regles de joc polític i econòmic.
L'Estat és, però, una petita part de la societat geopolítica total; ni té la funció única de gerent (legislatiu i executiu), i no és, per tant, ni l'amo ni el patró d'aquesta societat. La Justícia no forma part de l'Estat, ja que la seva funció es vetllar amb total independència perquè l'Estat compleixi la seva funció i no es transformi en estatisme egolàtric i en poder irresponsable.
ESTATITZACIÓ
Procés pel qual l'Estat s'apropia il·legítimament i anti-constitutivament de certs béns i serveis, en el pretès nom de la societat, o del "bé comú". Tota estatització corromp el sentit originari -i a recuperar- de l'Estat, i el condueix a escandalosos despotismes, nepotismes, amiguismes, ...mercantilismes, radicalment contraris a la seva vocació "liberal", vocació generadora de la "societat geopolítica" a la qual ha de servir.
ESTATUTS DE SOLIDARITAT SOCIAL
La distribució de la "massa monetària financera de solidaritat social" és duta a terme segons un sistema de punts adjudicats a cada persona (individual, col·lectiva...) segons l'estatut al qual s'aculli:
Estatut general. Atribueix a tots els ciutadans, des del seu naixement, un "salari de solidaritat social vital", que els asseguri un mínim de consum durant tota la seva vida, pel sol fet de ser persones vives i habitants lliures.
Aquest estatut també atorga "assignacions i salaris de solidaritat social" per a determinades eventualitats independents de la professió exercida:
• "salaris de solidaritat social per invalideses o incapacitats congènites o adquirides" (no per motius professionals) que seran atorgats de per vida en el percentatge assignat per les autoritats sanitàries, revisablesper elles periòdicament.
• "assignacions periòdiques per a compra o millora de la llar", i, eventualment segona residència, en funció dels excedents de producció, instal·lacions sanitàries, moblament...
• "salaris de solidaritat social de matrimoni i fills", fins als 16 anys.
Estatut utilitari. A mes de les aportacions de 1'Estatut general, ofereix a tots els professionals utilitaris:
• "salari de solidaritat social de malaltia, accidents, invalidesa i incapacitats" a partir del primer dia de contracte professional-utilitari. (Llibertat total d'assegurar-se privadament a nivell superior).
• "salari de solidaritat social d'atur forçós, vaga o lockout".
Estatut liberal. A més de les aportacions de l'Estatut general, ofereix als professionals liberals i a llurs famílies la seguretat i dignitat social constitutius de llur vocació altruista i desinteressada, per mitjà del "salari de solidaritat social liberal" de per vida, mentre no dimiteixen ells mateixos d'aquest estatut (podent-hi reingressar en les condicions establertes, quan vulguin) o mentre no en siguin expulsats per sentència que fixarà el tant per cent dels drets estatutaris suprimits.
Atorga també als professionals, institucions i associacions liberals els pressupostos ordinaris i extraordinaris necessaris a llurs activitats vocacionals.
Ofereix als estudiants i aprenents, des dels 16 fins als 25 anys, un "salari de solidaritat social" per a facilitar el seu temps de preparació, sigui utilitària, sigui liberal.
Estatut mixt. Ofereix, a més de llur facturació empresarial (salari privat), uns "salaris o pressupostos de solidaritat social" a determinades professions i empreses, per a potenciar llur implantació territorial-tecnològica segons les necessitats ecològiques de les ètnies i interètnies (per a evitar l'abandó dels serveis socials per causa de la insuficiència financera). Els exemples més clàssics son els artesans, i els serveis socials a càrrec d'empreses mixtes (públiques-privades no monopolistes).
ÈTICA
Allò que neix pregonament de tot l'ésser de cada persona; la per- consciència més alta en l'esperit transcendent de l'home. Aquesta per-consciència vivent és tan profunda i íntima que es pot dir que es la seva veritat subjec-tiva, tan globalment lliure i transcendent al seu propi ésser fenomènic que no depèn de cap part separada del ser (com per exemple la "voluntat" o qualsevol altre capacitat personal).
ÈTNIA
Etimològicament, del grec ethos-genos, "nació amb ètica pròpia, amb ideals propis"; en deriva la cultura total d'aquest poble i el seu idioma (una llengua esdevé un idioma quan un poble qualsevol se la fa pròpia, íntima, cordial, entranyada).
"Ètnia" es, doncs, tota "nació amb tarannà propi que, al llarg del s temps, ha sabut constituir-se una cultura hereditària, singularíssima i indefinidament perfectible com qualsevol altra. Tota ètnia té una riquesa espiritual generadora de riqueses materials que cap despotisme, llevat de genocidi, no li pot prendre; si bé la pot arruïnar en la seva prosperitat econòmica, això és un simple fenòmen que una ètnia vivaç pot sempre recuperar.
No hi ha ètnies ni cultures ni idiomes superiors a d'altres, estan només en diferents estadis d'evolució. Qualsevol ètnia, cultura o idioma es capaç, en molt poc temps històric, de saltar nombrosíssims estadis intermediaris i posar-se al nivell de les ètnies mes progressives, àdhuc de sobrepujar-les.
Les ètnies, per tant, comencen a la parella humana que s'estima, als fills del matrimoni (en l'era històrica, de la "família"), al veïnatge, al barri, a la comarca... i acaben constituint inter-ètnies confederades entre elles.
Tota comunitat ètica-trancendent, exclusivament fonamentada sobre intuicions perconscients i pervivents, i perseguidora de fins estrictament noümènics -en esperit pur-, necessita vitalment d'una institució "liberal" que -tocant de peus a terra- li permeti la mínima continuïtat i presència en la societat fenomènica.
Tota ètnia i inter-ètnia participa, per definició, d'aquesta pecularietat ètica-trancendent (ethos-genos) suara mencionada.
Així, tant les comunitats ètiques-trancendents com les ètnies i inter-ètnies no son directament partíceps en la societat fenomènica, ja sigui utilitària o liberal. Indirectament, però, necessiten d'una institució liberal que fenomenolitzi la dinàmica social temporal i objectiva.
Quan aquesta institució liberal oblida la seva funció de simple gerent i creu que ella es l'ésser essencial i total de la comunitat (ètica o ètnica), aleshores aquesta perd el seu propi sentit noümènic i es converteix en una justificació per a l'exercici del poder de la institució liberal contra tots els membres comunitaris.
Qualsevulga que sigui llur origen i llur inspiració ètica-transcendent, les col·lectivitats, més o menys institucionals, són avui dia, en tan que,gerència exclusivament fenòmens socials i com a tals han d'ésser estudiats i tractats, sense que es puguin atribuir cap privilegi sagrat d'intocabilitat.
EURITMIA
Literalment: bon ritme, ritme harmoniós. Eu en grec clàssic significa bo i s'oposa a "dis" (dis-harmonia). Correspon al verset bíblic: "això és bo".
EXACTE
Etimològicament: "ex-actis", "a partir de (ex-) els actes o fenòmens reals empíricament observats". L'exactitud és fenomènica; la veritat es noümènica.
EXISTENCIAL, EXISTÈNCIA, EXISTENCIALISME
Contracció d'ec-(s) istere, significant d'"estar (sistere) a fora (ex)". Per definició, connota tots els fenòmens exteriors a la persona, i, per tant, tots els exterioritzables per ella. (Vegeu insistencia!).
EXO-OBSERVACIÓ I ENDO-OBSERVACIÓ
Exo i endo són dos prefixos grecs que signifiquen "fora, a l'exterior"
el primer i "dintre, a 1'interior" el segon. Indiquen, adjuntats a observació,
els dos tipus observatius: l'exterior (correntment anomenat "observació")
i l'interior (mes conegut per "introspecció").
Si bé aquests termes compostos son híbrids (grec-llalí) no n'hem trobat d'altres per a unificar els dos vessants d'activitat personal quant a "observació".
FACTURA-XEC TELEMÀTICA
Nom descriptiu de la naturalesa d'un instrument monetari (moneda) personalitzat i informatiu de cada acció de compra-venda de mercaderies concretes: fa constar les dades corresponents a una factura i a un xec nominal, tot fent-ne la seva funció conjunta (precisa el tipus de mercaderia i els agents de la compra-venda, i efectua el pagament per transferència entre comptes corrents del valor monetari de la transacció). La telemàtica (informàtica interconnectada a distància) permet processar ràpidament i eficaçment tot el complex món mercantil tractat amb "factures-xec", tant en l'aspecte de transferències entre comptes corrents, com en el de la compta-bilitat global, o el de la responsabilització personal.
La intra-comptabilitat exclusivament aritmètica abstracta seguí ràpida-ment (-5000/-4000), a 1'escala de l'acceleració històrica d'aquells temps, l'invent anterior d'una comuna moneda de mesura i compte abstracte per a totes les mercaderies. Aquesta moneda fou connatural, contemporània i consubtancial amb les primeres polis o "ciutats-imperis," paulatinament emmurallades (vegeu Denise Schmandt-Besserat, "El primer antecedente de la escritura", Investigación y Ciencia núm. 23, agost 1978).
La intra-comptabilitat exigia indefectiblement la unitat "formàtica" que avui anomenem "factura-xec": a l'article citat en veiem la materialització en les bullae, recipients de fang cuit en forma de càntir que contenien les fitxes comptables de cada remesa-expedició confiada a un transportista (caravana o vaixell); però que no duien cap inscripció a 1'exterior, a fi de facilitar el control de les mercaderies rebudes pel destinatari. (El transportista que trencava la "butlla" era inscrit a la llista negra de les ciutats dels mercaders expeditor i destinatari).
Fins aquí la descripció aproximada de la "factura".
El "xec" consistia en un altre recipient similar de fang, que contenia les mateixes fitxes monetàries (o les equivalents) de l'expedició; i, a l'exte-rior, hi havia la llista, confirmada pel segell monetari-comptable que donava la conformitat del client recepcionista i el conforme.
Aquesta unitat "factura-xec" fou rompuda, cap els (-2500/-2000), pels subtils mercaders-banquers d'Akkad, que tant d'èxit tingueren amb llur invent de les monedes metàl·liques concretes; forçosament anti-documentàries, anti-analítiques i anti-estadístiques, per ser anònimes, uniformes i de circulació social permanent. Les factures seguien el seu camí del proveïdor al client, però els xecs o diner escriptural-bancari seguien un camí que no tenia res a veure amb el primer.
La prova que els escribes dels temples-bancs i dels mercaders-banquers s'havien acostumat a les bullae o factures-xec anteriors, és que durant molt de temps continuaren escrivint sobre tauletes de forma còncava, corresponents a una quarta o sexta part del primitiu recipient de fang en forma de càntir, com demostren totes les taules de les primeres escriptures sumaries, que no son planes.
Allò que proposem només és una innovació a nivell d'història molt limitada (als 4000 darrers anys), ja que en realitat es un retorn tecnològicament actualitzat a una pràctica com a mínim bi-mil·lenària a la regió considerada com el bressol de les nostres multimil·lenàries civilitzacions (cultures de ciutat).
L'home progressa en tots els terrenys per espirals ascendents dintre un cilindre formal per les coordenades verticals de cada invent ancestralment acumulat a la memòria comunitària.
No es tracta per tant de negar aquí el paper importantíssim jugat per la moneda anònima dels 4000 últims anys, ja que genera "imperialismes" que, amb totes llurs corrupcions i deficiències, obriren les primitives i tan tancades "ciutats-imperis" emmurallades, a una visió-món, a una visió cosmo-polita-bancària, a un "capitalisme dinàstic i individualista salvatge" (ho es igualment el capitalisme estatista contemporani) que, agradi o no agradi, durant aquests 4000 anys ha conformat la nostra civilització actual.
Transformar aquesta civilització en un sentit harmoniós no és, doncs, tan difícil com sembla a molts privilegiats que se senten amenaçats i a molts utopistes que no busquen el desllorigador, la clau ("el jòquer"), de l'abjecta situació de les societats contemporànies abocades a un maltusianis-me monetari que no beneficia ningú.
FAMÍLIA
Designa una articulació social-genètica molt recent dins l'evolució humana. Etimològicament, "famel" en la llengua d'origen indoeuropeu dels oscs vol dir "esclau". La "família" sorgeix amb el patriarcat, on el "pater familias" té poder de vida i mort sobre els seus (dona-es, fills-filles, i esclaus-es-claves).
En espera de trobar una expressió mes adient i positiva, entendrem per "família", a l'únic efecte d'adjudicació del "salari de solidaritat social familiar", qualsevol nucli de convivència que ho declari, independentment de la seva composició.
La paraula "matrimoni" etimològicament és més clara i exacta: "aportació de proteccions (murus) i recursos (munus) a la mare (matri) i, per tant, als seus fills". Cal recordar que murus i munus són de la mateixa arrel que moni i monia.
FEDERACIÓ (CONFEDERACIÓ)
La "federació" és pacte de múltiples ètnies-nacions cara a l'ajuda i la defensa exterior (uni extra-federació). Queda limitada en un territori i per una estructura política; històricament, les primeres federacions políti-ques foren les "ciutats-imperis" o polis. Actualment les anomenem "societat geopolítica" o "societat civil".
La "confederació" es una possibilitat social espontània i expansiva a l'interior d'un àmbit federal ja ben definit (multi intra-confederació).
Històricament la societat geopolítica, unifederada cara a l'exterior i multiconfederada cara a l'interior, s'anomena amb el nom tècnic d'imperi. Quan una de les ètnies es fa servir a favor d'un grup minoritari per a trencar el pacte confederal intern, i s'imposa sobre les altres, apareix l'intra-imperialisme.
FENÒMEN
Aparença sensible: tot allò que és captable, directament o instrumentalment, pels sentits humans. Tot fenòmen és, en principi, tractable i sotmetible a la lògica. Aquesta només pot ésser emprada com a operativa per a estudiar els fenòmens (i no els noúmens).
FENOMENOLOGIA (V. FENOMEN, LÒGICA, I EMPIRISME FENOMENOLÒGIC PRO-EXPERIMENTAL)
IDEALS
Vegeu noümen.
IDEALISMES
Tractament sistemàtic (-ismes) dels ideals, incapaç d'afrontar eficientment el món dels fenòmens perquè no els tracta adequadament en no donar-els-hi la importància que tenen per a la concreció deis ideals.
IDEOLOGIA
Paraules lliures (logia) sobre les idees. No s'ha de confondre amb ideològic.
IDEOLÒGIC
Incorrecte tractament lògic de les idees i dels ideals. Aquelles i aquests són tan complexos que no poden ser tractats per la lògica, sense atemptar greument a la vegada contra la lògica correcta i contra la singularitat de cada persona que té idees i ideals també singulars. La lògica només es aplicable als fenòmens, i no ho és als ideals (noúmens) sense caure en un embolic racionalista.
En les idees hi ha molta creativitat noümènica. Els ideals son reduccions subjectives dels noúmens inexpressables.
La complexitat de les idees i deis ideals no pot permet que siguin tractats segons lògica, sense haver procedit prèviament a distingir-hi, amb molta atenció, llurs respectives àrees noümèniques-creatives í fenomèniques resul-tants.
Intentar tractar-los lògicament, sense aquesta prèvia distinció d'àrees, es atemptar greument, a la vegada contra la singularitat irrepetible de cada persona i contra els límits de l'empirisme exclusivament fenomenològic pro-experimental.
La lògica només es aplicable als fenòmens i no als noúmens, als ideals i a les idees, tots ells massa subjectius i complexes, quan no inefables per llur mateixa grandiositat que omple i satisfà tota la persona.
No obeir aquesta regla de la lògica considerada "correcta", es caure en els racionalismes, potser molt ingeniosos, però d'una perfecta inutilitat humanista.
IDEOLOGIES I AFECTIVOLOGIES
Ideologies i afectivologies són a les idees i als afectes allò que un "pas-titxo" és a una obra d'art; són a la lògica allò que una joguina molt vistosa i barata es a un instrument electrònic de gran precisió.
En llur formulació, substitueixen:
1. l'anàlisi conceptual empirològica per l'aprenentatge dels sentiments
depriments de por, renuncia, abandó, catàstrofe, sometiment, etc.
etc;
2. el pensament estrictament lògic per unes conclusions que s'inscriuen
en el quadre clínic de les obsessions escolàstiques de cada grup anti-so-
cial i pro-poder.
Llur finalitat es la hipnosi retòrica, que només pot reeixir suprimint tota intel·ligència i tota crítica: el pensament coherent, i l'aproximació d'aquest a la realitat, és llur gran enemic i el crim més gran de desviacio-nisme.
Tot règim afectivològic, és a dir classista i hipòcrita, fa els homes esclaus dels altres homes.
Tot règim ideològic fa els homes esclaus a la vegada dels altres homes i de llurs idees.
Afectivologia i ideologia són la parodia de la lògica empirista-voluntarista-experimentalista, o sigui pro-científica, pro-filosòfica, pro-tècnica.
IMBÉCIL
In-báculus: sense dot de comandament (d'arquia). El bastó (baculus) sempre ha estat el signe del comandament, malgrat s'ha emprat com a signe confu-sionari de poder. La imbecil·litat, lluny de ser cap insult, es la comprobació d'un fet d'incapacitat, reconeguda pels propis conciutadans, dels que no saben comandar responsablement, sinó que només actuen basats en el poder sobre les persones.
IMPERI
Es una estructura política que sorgeix amb les primeres ciutats a l'Àsia sudoccidental basada en un pacte de defensa cara a l'exterior entre diverses ètnies. Imparare (llatí): "estar preparat a l'interior per a fer front a perills exteriors".
A partir de l'aparició deis imperialismes (-2500/-2300) els imperis han estat engollits per aquells. L'imperi lliurement format és una estructura autopacificadora i estabilitzadora, que pot permetre avui una sortida viable a l'era dels imperialismes. (V. societat geopolítica i federació).
IMPERIALISME
És una estructura antipolítica que trenca el lliure pacte de l'imperi i el vicia a favor d'un de sol (monopoli), d'uns pocs (oligopoli), d'uns pocs amb diners (plutarquia) que actuen contra tots els altres amb poder (despo-tisme, tirania), sigui a l'interior de l'antic imperi (íntra-imperialisme) sigui contra d'altres a 1'exterior (inter-imperialisme).
Des que les primitives "ciutats-imperi" de l'Àsia sudoccidental foren vençudes pels imperialismes, els imperis han deixat d'existir històricament. Quan s'empra el seu nom encobreix quasi sempre un o altre tipus d'imperia-lisme.
IMPOST ÚNIC DE SOLIDARITAT SOCIAL
El sistema de factura-xec telemàtica permet una dràstica reducció del sistema fiscal, degut a la seva automaticitat de recaptació, amb un tant per cent fixa i igual per a cada factura-xec emesa. Simplifica la vida dels contribuents, no permet evasions que afavoreixen a certes minories i no té pràcticament cap cost de recaptació ni d'inspecció. El percentatge imposi-tiu s'anirà" reduint a mesura que la "comptabilitat global" del mercat permeti crear la "massa monetària de solidaritat social" a partir de la "invenció de diner", feta en funció deis excedents de mercaderies de consum.
INDEFINIT
"Sense límits" es un qualificatiu imaginable per a l'home, molt al contrari d'"infinit", qualificatiu impossible d'imaginar en el món dels fenòmens i d'una tal inefabilitat en el món dels ideals que no pot ésser ni conceptualit-zat ni pensat.
INERT
Sense vida pròpia, sense l'art suprem de la vida. No s'ha de confondre amb neutre. Per exemple: la tècnica es inerta, no pot fer res sense les "ordres" prèvies d'un home; però no és neutra, ja que depèn de qui l'ha dissenyada i de qui i com en fa la utilització.
INFIRMAR
Indica el contrari de confirmar i substitueix el terme "refutar" d'fis mes corrent .
INFRAANIMAL
Dins el comportament trans-animal específic de l'home, a voltes aquest pren actituds anti-llibertàries contra altres homes, que ni entre els animals d'una mateixa espècie no es donen mai: guerra, homicidi, violació, explotació...
INSISTENCIAL, INSISTENCIA
Es correspon a "existencial" però amb significació manifesta in-sistere, d'"estar (sistere) a dins (in)". Connota "interioritat, intimitat, vida interior, vida íntima...".
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Es la intel·ligència abstraccionista, reduccionista, esquematitzadora, siste-matitzadora..., inerta, auxiliar, que l'home va inventar, tot sol, en ell ma-teix, fa uns 60/50.000 anys, i que avui dia pren la forma senyalètica conceptual-analítica i calculadora-logística de la "màgia lògica". (Vegeu Noció).
INTEL·LIGÈNCIA CONCRETA
És la intel·ligència original de l'home, integradora i pan-òntica. Integra la intel·ligència vital (animal, corporal-anímica, instintiva-inconscient, genètica, gnàtica..) i la intel·ligència transanimal ( nocions intuitives fenomèniques, intuicions noumèniques; intel·ligència expressiva o llenguatges...).
És molt més rica i complexa que la intel·ligència artificial. Aquesta és aplicable exclusivament als fenòmens, els quals, si son vivents, son "ma-tats" per ella.
ÍNTER- I INTRA-
Aquests dos prefixes indiquen que el concepte expressat té lloc a fora (entre) (ínter-) o a dins (dintre) (intra-) d'un espai prèviament delimitat. (P.ex: intraimperialisme o interimperialisme).
INTRACOMPTABILITAT
Comptabilitat interna. Sistema monetari basat exclusivament i exhaustiva en una comptabilitat: anotacions en comptes numèrics (comptes corrents). La intracomptabilitat només es possible amb un sistema monetari que documenti cada transacció i que impedeixi qualsevol moviment mercantil anònim, en buit i indocumentat. La intracomptabilitat és a la base d'una estratègia equilibradora d'invenció de díner.
INTROSPECCIÓ
Paraula d'origen llatí que correspon a "endo-observació", amb el clar significat de "mirar a dintre, a l'interior".
Si emprem "introspecció" en un discurs, podem reduir l'"exo- observació" a la paraula més simple "observació".
INVENCIÓ DE DINER
Procés intracomptable, normalment realitzat pels bancs, mitjancant el qual es creen unitats monetàries (pessetes, dòlars...) amb la simple anotació d'una xifra en un compte corrent (de crèdit). Aquestes unitats monetàries anotades no corresponen a cap tipus de moneda legal tresoritzada (peces d'or, bitllets de banc...); legalment, però, els bancs només poden inventar diner en relació a un coeficient de caixa (reserva de moneda legal) dictat, normalment, per l'Estat.
La invenció de diner -que avui es fa per multitud de sistemes incontrolables- es una funció necessària a qualsevol mercat en expansió per a no ofegar-lo, amb una condició: que la invenció de diner correspongui exactament al valor dels excedents de mercaderies realment produïdes. Si no es així, aquesta invenció crea desequilibris molt greus, ja sigui per l'excés de diner en relació al valor monetari de les mercaderies (inflació), o ja sigui pel defecte de diner (deflació). Amb el sistema monetari actual -desin-formatiu, anònim, dinàmic...- és instrumentalment impossible una estratègia d'invenció de diner equilibrada.
JERARQUIA
Arquia sagrada, només aplicable en el camp sagrat-transcendent i total-ment impròpia en qualsevol altre societat, sense perill greu d'esdevenir un subterfugi de poder sobre els jerarquitzats (militars, judicials, polítics, funcionarials, empresarials...).
LÒGICA
Operativa recent (de fa només 2500 anys), que permet un tractament rigorós dels fenòmens. No s'ha de confondre amb logos (logal, logia): verb vivent (paraules lliures), intractable per lògica.
La confusió logos = lògica es una aberració històrica que ha permès construir tots els pensaments i discursos ideològics i afectivològics, tan fanàtics com cruels.
LOGÍSTICA
Es la senyalètica de conceptes continents. Tracta únicament dels senyals continents radicalment abstractes, buits i universals.
Podem diferenciar les següents logístiques:
Pre-logística: sistemes, esquemes.
Proto-logística: aritmètiques
Hipo-logística: mètriques, formàtiques.
Logística: àlgebres (llenguatge senyalètic).
Hiper-logística: formatrònica.
Post-logística: i post-lògica.
LOGOS, LOGAL, LOGIA, LOGIC
El logos ("verb vivent") és una paraula grega que entranya llibertat total d'expressió. L'adjectiu corresponent a logos, així entès, és "logal" (singular), "lògia" (plural). L'adjectiu "lògic" no correspon a "logos" sinó a una operativa relativament recent dita "lògica", inventada fa uns 2500 anys. En canvi, el logos es una creació humana molt primitiva (fa uns 500000 anys).
El parlar lliurement sobre generalitzacions, idees, opinions, interessos, passions..., es propi de l'home i tots els discursos ideologals i afectivologals són, en el diàleg interpersonal, el fenomen social més lliure i, doncs, més pròxim ais noúmens més essencials a l'home.
LLIBERTARI
Terme provinent de "llibertat" reservat exclusívament a la sola "pràctica d'una llibertat fenomènica utilitària ben concreta i definida". Per als lingüistes, les arrels tenen el sentit fort; els allargaments comporten sempre l'afe-bliment del sentit de l'arrel.
LLIBERTAT
En tant que ideal mes específic de l'home, comparteix totes les característiques d'inefabilitat, inconceptualitat i singularitat deis "noúmens". La concreció fenomènica de la llibertat es dóna en dos camps principals: el camp utilitari (llibertari), i el camp liberal.
MÀGIA
Una de les accepcions que hom li atribueix es la d'"intel·ligència i saber major". Cal distingir tres tipus principals de "màgia".
La "màgia llibertària", la "màgia pensada" i la "màgia lògica". Màgia llibertària. Es la més primitiva (60000 anys) i s'expressa lliurement en la paraula, la dansa, el cant...; és festiva i comunitària.
Màgia pensada. Apareix fa uns 4500 anys i és a la base de tot el pesar, sospesar, pe(n)sar típic dels racionalismes i antiracionalismes, de les religions i les antireligions; típic de l'era del poder.
Màgia lògica. Apareix només fa uns 2500 anys i és una operativa avui molt útil si se l'empra exclusivament en l'àrea dels fenòmens, existencials i insistencials, de l'home, com a simple instrument inert.
MASSA MONETÀRIA COMUNITARIA DE SOLIDARITAT
És la massa monetària dedicada al repartiment dels salaris de solidaritat social i dels "pressupostos ordinaris i extraordinaris" segons els diferents Estatuts (General, Utilitari, Liberal), d'una banda; i a concedir "crèdits inversius", de l'altre.Aquesta massa monetària es pot constituir en funció dels excedents de producció de mercaderies de consum, en el primer cas, i de mercaderies d'inversió, en el segon.
Un altre dels sistemes de constituir, parcialment o total, aquesta massa monetària,es recaptant un "impost únic de solidaritat social" que elimini la resta de complicats i enutjosos impostos. Aquest únic impost, gràcies a la factura-xec telemàtica podria ser del tipus ITE, sobre cada factura emesa, amb un percentatge general per a tothom, variable en funció del volum de necessitats que la massa monetària de solidaritat ha de cobrir.
MERCOMETRIA
Mètrica del mercat exactament realitzable amb un sistema monetari intracomptable, que documenti les característiques principals de mercat (compra-venda). La mercometria és imprescindible per a un tractament matemàtic-lògic del fenòmens mercantils. Sense un canvi radical dels sistemes monetaris actuals, anònims, anti-mètrics i desinformatius, és impossible, per definició, qualsevol mercometria exacta i exhaustiva, necessària per a unes anàlisis i estadístiques fiables, generals i sectorials.
Aquesta mètrica, molt desenvolupada pel que fa als seus aspectes teòrics, està mancada d'un element fonamental: un multicaptor de totes i cada una de les característiques de cada acte concret del mercat. Aquesta és una de les funcions de l'instrument monetari que anomenem factura-xec telemàtica.
MORAL
Allò que ve de fora de l'home, sorgit de costums socials, culturals, amb tendència a imposar-se per la força. Mores vol dir "fuet, disciplines..."
NACIÓ
Etimològicament "grup de naixement animal". La nació humana també s'anomena ètnia. No s'ha de confondre nació amb estat ni amb societat geopolítica.
NACIONALITZACIÓ
Procés pel qual una societat (o un conjunt de col·lectivitats) esdevé nació. No s'ha de confondre ni amb socialització ni, encara menys, amb estatitzacíó.
NO-FENOMÈNIC
Per evitar l'híbrid llatí-grec "no-fenomènic" fora millor dir "a-fenomènic", però potser per a la nostra oïda contemporània el "no" té un sentit més fort i més clar.
NOBLE, NOTABLE
Ve de la mateixa arrel "GNO-", significativa d'"esperit vivent". (Vegeu noció).
NOCIÓ
L'arrel indoeuropea "GNO-" en grec i en llatí, és específica per a totes les activitats de l'esperit -gnosi, (g)noció, (g)nom, "gnoscitiva"; "conocimiento" (castellà), cognoscitiva- sempre logal, verbal, amb forma expressiva ben personal i lliure. Cal distingir-la bé de les altres arrels "GNA-" i "GNI-".
L'arrel "GNA-" (GAM,GEN,...) es reserva a les activitats psicosomàtiques, corporals-anímiques (natura, nació, genètica, gamia,...).
L'arrel "GNI-" es reserva a les activitats d"'intel·ligència artificial", de les quals la "lògica" (cognicions, cognitiva,...) n'és la forma més alta, però també la més inerta.
NOÜMEN
Terme d'inspiració kantiana, que significa "noció en esperit pur", inex-pressable i inconceptualitzable, i, per tant, no sotmetible a tractament lògic com ho són els fenòmens.
Els ideals són noúmens privilegiats ancestralment, que suposen, però, una reducció de l'àrea inconmensurable dels noúmens.
ONTOLOGIA
En grec on, ontos, vol dir "ésser". No es pot sotmetre tot l'ésser de l'home a lògica. Es impossible, car l'home es un complex molt actiu de fenòmens i de noúmens, es a dir, d'"aparences de matèria vivent (fenòmens)" i de "nocions en esperit pur (noúmens)". En tant que els "noúmens" són inefables no poden ser analitzats en llurs continguts ni generar formes convertibles en senyals logístics d'indefinida substituïbilitat omnideductible-cohe-rent.
Per tant, els discursos "ontologals" són tan lliures com legítims; però tot discurs "ontològic", tota "ontològica" es "aberrant", ja que no fa cas deis límits ben coneguts de la lògica.
PAN-ONTIC
Relatiu a "tot l'ésser".
PER-
Aquest prefix llatí es una preposició inseparable en la composició de certs noms i verbs, als quals els hi aporta un augment de significació quanti-tativa i indica un salt qualitatiu. Aquesta aportació es molt apropiada per a precisar les característiques pròpies de l'home (persona, pervivent, percons-cient, persistent...) o de certs elements (pervalència...).
PERSONA
Etimològicament, "el qui canta (sonare) alt i just (per) la pròpia originali-tat humana". Són persones no només les individuals, sinó també les nacionals-comunitàries (ètnies) i les socials-col·lectives. El sentit corrent del mot persona com a "màscara", és un derivat del seu sentit original i no a l'inrevés: la màscara del teatre grec permetia ampliar la veu de l'actor que l'emprava.
PLUTARQUIA
Comandament de Ploutos, el déu del diner. Històricament aquest terme s'empra per a designar el "poder ocult i irresponsable que dóna el diner anònim" a certes minories que actuen així, impunement, contra la gran majoria de persones individuals, nacionals i col·lectives.
PODER
La capacitat d'interferir en les coses i en les persones. El poder sobre les coses es legítim i necessari per a la vida de l'home. El poder sobre i contra les persones es il·legítim, anti-ètic i immoral. No s'ha de confondre, però, el poder sobre les persones (despotisme, tirania, plutarquia...) amb el comandament social dialogant, legítim i responsable (arquia, autoritat...).
És interessant destacar que "poder" i pater tenen la mateixa arrel: l'ex-pressió "pàtria potestat", es una significativa redundància.
POLICIAC
Reservem el qualificatiu de "policial" per a una policia normal, respectuo-sa de la dignitat de l'home, respectuosa de la llei, respectuosa de la independència judicial...
En canvi, "policiac" l'emprem per a nomenar el comportament repressor, torturador, corruptor...
POLÍTICA
Es la disciplina que cada societat geopolítica s'imposa a ella mateixa, en favor d'ella mateixa. Consisteix en una doble acció: en primer lloc, el comandament social (arquia) lliure i responsable d'un cap d'Estat elegit democràticament; en segon lloc, l'obediència, també lliure i responsable, dels electors. Tant el comandament com l'obediència es realitzen per propi convenciment ètic i interès vital.
L'auto-política és el desenvolupament espontani i expansiu, naturalment bell i bo, 1'estratègia comunitària beneficiosa per a tots els membres de la societat geopolítica.
L'anti-política és un desenvolupament arbitrari i forçat, una estratègia individualista, oligopolista o classista en benefici propi mitjançant l'explota-ció dels altres.
Les anti-polítiques son anti-llibertàries, perquè en elles la llibertat i la responsabilitat inherents a tota política (tant per al qui comanda com per a qui obeeix) s'han transformat en poder irresponsable d'unes persones sobre les altres, i el poder sobre les persones és la negació mateixa de la llibertat.
PRINCIPI DE SUBSIDIARITAT
Cada nivell confederatiu assumeix totes les funcions que lliurement no delega a nivells confederatius més amplis. Així cada ètnia i inter-ètnia és totalment autònoma i, només subsidiàriament, la confederació assumeix allò que en el pacte confederal estableixen els pactants.
PRIVILEGI
Etimològicament, "llei privada" per oposició a "llei general, igual per a tots".
PSICO-SOMÀTIC
Sinònim grec de l'expressió llatina "corporal-anímic". Ànima, psique i esperit indiquen "vent, aire...". Convencionalment, ànima s'aplica a tot cos animat (animal) i esperit, a 1'original característica ètica-transcendent de l'home.
RELIGIÓ
És un terme d'origen fosc que expressa la pràctica pseudo-sacral organitzada per a ser opi del poble, instrument legitimador dels poders establerts i fàctics. Les religions posen una carcassa ritualista a experiències de magia llibertària, de transcendència, de sacralitat i esdevenen, per tant, una clara manifestació de màgia pensada.
REVOLUCIÓ
Evolució ràpida i permanentment repetida, que en si mateixa no prediu l'us de la violència ni de la no-violència activa.
SALARI DE SOLIDARITAT SOCIAL
És un sobre-salari social financer per als productors-consumidors, que s'afegeix a llur salari privat; i és un salari social financer mixt o liberal per als qui s'emparen en l'estatut mixt (artesans...) o l'estatut liberal (pro-fessionals, institucions, col·lectivitats no utilitàries, es a dir, liberals).
La massa monetària d'aquest salaris de solidaritat social (SSS) s'obté, o bé per via impositiva o per invenció de diner en funció d'excedents reals de mercaderies de consum. Els SSS son distribuïts per un sistema de punts, el valor dels quals surt de dividir la massa monetària de salaris de solidaritat pel nombre de punts adjudicats als diferents salaris.
SACRALITAT
Prové del verb llatí sancire: sancionar, avaluar, triar allò que hom considera bo i millor, segons la consciència de l'home que tria. Sacerdot, sagrat, sant i sagrament son derivats de la mateixa realitat. Aquests mots s'apliquen especialment al camp ètic-transcendent.
SIMBOL
Mot d'origen grec que designa qualsevol "juntura - exacta, ajustament precís, confluència real i concreta... contrasenya codificada" que permeti un reconeixement complementari; un complement d'identificació, de compene-tració. Simbòlic, significa, doncs, complementari.
SOCIALITZAR
Procés pel qual són posats al servei equitatiu de tots els ciutadans i ciutadanies d'una societat geopolítica, determinats béns o serveis. No té res a veure amb nacionalitzar: procés pel qual unes col·lectivitats esdevenen nació. Tampoc no s'ha de confondre amb estatitzar: procés pel qual l'Estat s'apropia il·legítimament de certs béns i serveis en el pretès nom de la societat o del "bé comú". Tota estatització corromp el sentit original de l'Estat (simple gerent de la societat).
SOCIETAT GEOPOLÍTICA
Expressió composta que designa la societat formada per un conjunt d'èt-nies i inter-ètnies lliurement federades cara a l'exterior i multiconfederades lliurement entre elles a 1'interior d'aquesta federació única. Històricament, aquesta societat s'ha constituït en un espai geogràfic (geo) com a polis (imperi). Si aquesta constitució en societat no és lliure esdevé un "imperia-lisme". Aquesta definició delimita les funcions i atribucions de l'Estat. L'Estat és un simple gerent del conjunt de la societat geopolítica. Aquesta no és, per tant, sinònim d'Estat, ni de "nació", ja que, per definició, és sempre pluri-nacional.
SOCIETAT LIBERAL
És la que es dedica a atendre les persones més o menys directament, però no a través de la producció de bens útils mercantils. És la formada pels professionals, institucions i associacions liberals (v. Estatut liberal).
SOCIETAT MIXTA
És la que es dedica a una funció utilitària que degut al seu caràcter de monopoli de servei públic o a la seva funció mig utilitària, mig liberal, rep ajuda financera específica (v. Estatut mixt).
SOCIETAT TRANSCENDENT
No té funció fenomènica concreta, és el camp de l'ètica, de la festa, la transcendència, els ideals. Com a transcendent que és no necessita cap ajuda monetària sinó un marc lliure on desenvolupar-se.
SOCIETAT UTILITARIA (mercat)
És la que es dedica, a la producció i consum dels béns utilitaris. En ella es distingeixen els productors-consumidors dels simples consumidors. El seu nom corrent és "mercat".
TELEMÀTICA
Informàtica interconnectada a distància (tele). Inclou la combinació de tots els sistemes electrònics de comunicació a distancia (tv, telèfon, ordina-dors, tèlex...)
TIRANIA
Confusió deliberada entre autoritat estatal (executiu i legislatiu) i autoritat justicial.
UTILITARISME HUMÀ
Es tracta de la infraestructura bàsica de la vida fenomènica, biològica i cultural, de l'home. L'utilitarisme és l'aprofitament de tot el que materialment es útil al subjecte actiu considerat; és instintivament congènit a tots els membres de qualsevol espècie animal, fonamentalment adscrita al model nacional-comunitari, més o menys gregari.
UKRONIA I UTOPIA
"Fora del temps" i "fora de l'espai", respectivament. En general aquests mots indiquen la imaginació situada fora de les circumstàncies concretes que envolten i condicionen els homes en un moment determinat, però que poden esdevenir reals en un altre moment.
VERITAT
Elevació, excelsitud de l'esperit ètic-transcendent. La veritat només pot ser subjectiva, personalíssima, singular: no existeix cap veritat objectiva fora de la persona considerada (sigui persona nacional-comunitària, social- col·lectiva o individual-mortal).
Ni el nombre de persones (majories), ni la llei que les regeix, no poden
crear una "veritat objectiva". La veritat al no ser fenomènica, no pot ésser
objectiva i tant el número (aritmètica) com la llei, son simples fenòmens
històrics.
Una veritat fenomènica és un absurd: la veritat abasta tot el ser de la persona i no pot ésser reduïda solament a la part fenomènica d'aquesta persona, (v. exacte).