Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Has sentit mai parlar de Curitiba?

15 de juliol del 2001.
Has sentit mai parlar de Curitiba?
Dario Fo i Franca Rame News...
El C@C@O de la domenica de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.

No, tampoc nosaltres coneixem aquesta història fins fa una setmana. La hem descobert llegint «Capitalisme natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins. És realment increïble que no sàpiga res perquè Curitiba és una de les més grans experiències de canvi social que mai no ha estat realitzada.

Curitiba no és una petita comunitat alternativa. És una ciutat de quasi 2 milions i mig d'habitants (veure lloc «web»). Es troba al sud de Brasil. No es tracta tampoc d'una història nova: Funciona des de fa 30 anys. En el 1971, en plena dictadura feixista, una sèrie de casualitats els dugueren a la designació de Jaime Lerner (veure lloc «web») com a alcalde de la ciutat. L'elegiren perquè era un inofensiu expert d'arquitectura. Un treinta-tres anyer que no es va embolicar mai políticament i que va semblar el ideal per a posar d'acord les moltes faccions al poder.

Jaime Lerner es va posar una mica a organitzar-se i després en el 1972 va decidir crear la primera illa peatonal del món. Lerner sabia que tenia en contra a bona part de la ciutat. Els comerciants estaven aterroritzats per la idea que els seus negocis fossin perjudicats per la prohibició d'accès al centre dels cotxes. I els automobilistes odiaven l'idea de tenir que anar caminant al centre. Els adversaris diuen que tingué por que la seva iniciativa fos aturada per un requeriment judicial. El fet és que els treballs s'iniciaren justament un divendres, una hora després del tancament del tribunal. Una horda d'obrers va envair el centre de la ciutat i començaren a arreglar faroles i testos, repavimentaren els carrers i cavaren bancals plantant arbres. Treballaren ininterrompudament durant 48 hores. Quan el primer contingent va caure exhaust fou reemplaçat per un segon batalló d'obrers i foren així successivament. El dilluns al matí quan el tribunal va reobrir els treballs estaven enllestits. Creiem que en l'història del món cap obra pública no fou realitzada mai tan veloçment.

Jaime Lerner.
Jaime Lerner.

Els ciutadans de Curitiba es quedaren bocabadats. Milers de plantes florals foren plantades. Una cosa mai vista. I la població va començar a arrencar totes les flors per a endurse-les a casa. Però Lerner ho va preveure i ja tenia llestos equips de jardiners que reemplaçaren de seguit les plantes. Va durar uns dies però al final els ciutadans pararen de robar les flors. Després els comerciants s'asombraven perquè es varen percatar que el centre ciutadà transformat en una sala d'estar va excitar les vendes. I quan el dissabte següent un seguici de cotxes de l'Automòbil-club va intentar envair l'illa peatonal es va trobar en l'impossibilitat de fer-ho perquè milers de nens estaven pintant grans tires de paper que cobriren bona part de la pavimentació. Des d'aleshores tots els dissabtes els nens de la ciutat es troben a l'illa peatonal a cobrir de dibuixos meravellosos enormes rotlles de paper extès per terra.

Vista de Curitiba.
Vista de Curitiba.

La segona operació de Lerner fou crear un sistema de transports revolucionaris amb carrers principals reservats als autobusos i pendents especials cobertes (de tubs transparents) que posaven la voravia al mateix pla dels transports públics, permetent als passatgers pujar a l'autobús sense pujar esglaons i per tant més ràpidament. Aquests trams donaven la possibilitat també d'accedir als transports públics als usuaris de cadira de rodes. Particular atenció fou donada als enllaços amb els barris pobres de la ciutat, foren adquirits autobusos compostos de 3 vagons, amb portes més grans que s'obriren en correspondència de les portes correderes dels trams coberts. Per a tallar els costos i els temps els taquillers també foren abolits i es va decidir confiar en el fet que si els transports funcionen realment bé el ciutadà paga el bitllet de bon grat. Mercès a aquestes innovacions els temps de recorregut dels autobusos de Curitiba són 3 cops més ràpids i transporten en una hora 3 cops el nombre dels passatgers, amb una relació, entre el diner invertit i els passatgers, superior al 69%. Pràcticament crearen un extraordinari metro a cel obert.

Autobús turístico de Curitiba.
Autobús turístic de Curitiba.

Les autovíes de Curitiba transporten 20 mil passatgeres per hora (més de quants viatgen sobre els mitjans públics de Nova York). Els autobusos recorren cada dia una distància igual a 9 cops la volta del món. Río té un metro que transporta un quart de passatgers i costa 200 cops més.

Mercès a aquesta gestió cautelosa dels costos les línies de transport s'autofinancien només amb el cost dels bitllets (unes mil lires), amortitzen els costos promig d'un parc que costa 45 milions de dòlars, ofereixen beneficis a les 10 empreses que tenen en contrata el servei i recompensen el capital invertit amb una tasa de beneficis del 12% anual. L'autorització concedida als gestors del servei és revocable a l'instant.

Els bancs, reacis a col·laborar amb altres administracions locals estàn ben dispostos a prestar diner a l'ajuntament de Curitiba. Els transports són tan eficients que en el 1991 un quart dels automobilistes de la ciutat va renunciar a poseir un cotxe i que el 28% dels passatgers inclús posseint un cotxe va preferir no usar-lo. I això malgrat que el tràfic és molt fluid i els atascaments desconeguts.

Entrada lateral del mercado municipal de Curitiba.
Entrada lateral del mercat municipal de Curitiba.

A aquest rebuig en massa del cotxe també contribueixen 160 quilòmetres de carrils de bicicleta. Iniciar la reforma de la ciutat dels transports per Lerner fou fonamental perquè ell teoritza que res no influencia més ràpidament la consciència dels ciutadans que l'eficiència dels mitjans públics.

Però la reforma no s'ha aturat als transports. El problema del barraquisme i la misèria ha estat afrontat trobant sistemes simples capaços de oferir a llarg termini efectes positius immediats i un canvi radical de la cultura. És la fantasia de les solucions el que sobta més. Semblen boges però contenen una eficiència enorme. Hi ha serveis de distribució quotidiana de menjar gratuïts. 14 mil cases populars han estat construïdes. Però s'ha procedit també a la distribució de petits troços de terra per a horts i per a construir cases. Els materials de construcció s'adquireixen amb un finançament municipal a llarg termini recompensat amb terminis mensuals semblants al cost de 2 paquets de cigarretes. Cada nova casa reb després en regal de l'ajuntament un arbre de fruita i un ornamental. L'ajuntament també ofereix una hora de consultoria d'un arquitecte que ajuda les famílies a construir-se cases més comfortables i harmonioses. Els barris pobres en Curitiba són els més bells del món.

Existeix un servei de furgons que donen una volta per la ciutat intercanviant 2 quilos d'escombreries sotdividits (recollida selectiva) per un bonus de compra que permet adquirir un quilogram de menjar (o bé quaderns, llibres o bitllets pels autobusos). Així el 96% de les escombreries de la ciutat és recollida i reciclada. La qual cosa ha permès estalviar milions de dòlars per a construir i administrar un abocador. Per la neteja de la ciutat i una millor alimentació de la població pobre s'ha aconseguit una neta millora de la salut.

La tasa de mortalitat infantil és un terç respecte la mitjana nacional. Hi ha 36 hospitals amb 4500 llits, medicines gratuïtes i assistència mèdica distribuida per tot el territori. Hi ha 24 línies telefòniques a disposició dels ciutadans per a informacions de tot tipus. Una d'aquestes línies proveeix als ciutadans més pobres els preus corrents de 222 productes de base. D'aquesta forma se'ls hi garantitza als consumidors de no caure víctimes de comerciants deshonestos.

També hi ha 30 biblioteques de barri amb 7 mil volums cadascuna. S'anomenen «Fars del saber» i són casetes prefabricades i dotades d'un tub a tires blanques i vermelles de 15 metres d'altura. Sobre el cim de la torre hi ha una bombolla de vidre des de la que un policia controla que nens i gent gran puguin anar a biblioteca tranquil·lament. Hi ha 20 teatres, 74 museus i centres culturals i totes les 120 escoles de la ciutat ofereixen cursos nocturns.

S'organitzen cursos de formació professional per a 10 mil persones a l'any. El «Telèfon de la solidaritat» serveix per a recollir electrodomèstics i mobles usats que els arreglin els aprenents artesans i es revenen a baix preu en els mercats o es regalen.

Mercès al microcrèdit un cop apresa una professió els joves poden establir-se. També s'ajuden els que volen arribar a ser comerciants ambulants amb la concessió d'autoritzacions al comerç facilitat. I és precisament la lògica amb la que s'enfronten els problemes el que és diferent. Per exemple les accions d'un grup de joves gamberros que arrencaren flors de l'hort botànic foren interpretades com una sol·licitud d'ajut i els nois foren assumits com adjunts jardiners.

Una altra gran iniciativa de Lerner ha estat crear desenes de parcs dotats de petits llacs i de plantar arbres per tot arreu. Curitiba és la ciutat més verda del món. En fi, un paradís amb el 96% d'alfabetització (en el 1996). Els habitants que tenen un títol d'estudis superiors son el 83%. La ciutat té un terç menys de pobres que la resta del Brasil i la vida mitjana arriba a 72 anys, a grosso modo com en els EE.UU. però amb una renda per càpita que arriba només al 27% de la dels Estats Units. Aleshores, per a ser una ciutat del tercer món no està malament...

A aquest punt però cal preguntar-se perquè la experiència de Curitiba no és coneguda a Itàlia. Hem fet una recerca i ens han dit que fa anys la revista «Nuova Ecologia» va publicar un llarg article sobre aquest miracle de l'honestedat creativa. I també l'«Espresso» va parlar d'això. Aleshores com ha succeït que Curitiba no s'ha convertit en un exemple a imitar? Per què no s'han convertit aquestes tècniques enginyoses i entusiasmants en el cavall de batalla de la nostra esquerra? Què tenen els nostres polítics? Están desprovistos de sentit pràctic? S'han emmalaltit de seriositat? Ja no saben somiar?

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte