Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Reforestació forestal. L'experiència del Tirol italià.

Després de la Segona Guerra Mundial, al Titol italià, es va decidir dur a terme una proposta de l'època del tirà Benito Mussolini mai aplicada.

La proposta tenia com a objectiu la reforestació de les muntanyes, amb el concurs dels terrenys intermunicipals i dels propietaris de boscos. La proposta no tirà endavant perquè els propietaris de boscos no hi estaven d'acord i pressionaren a Mussolini perquè no l'apliqués.

Després de la guerra, De Gasperi veié que, al Tirol, hi havia una reacció nacionalista contra l'Estat italià molt forta i decidí donar una extensa autonomia a aquest territori, dotant aquesta de recursos econòmics. A més a més, va decidir dur a terme la proposta de reforestació al Tirol, aplicant-la als boscos intermunicipals i excloent, en principi, la participació dels propietaris particulars.

La reforestació és fa necessària quan es sap que una muntanya amb arbres i arbusts evita l'erosió del sol, recicla l'excés d'anhídrid carbònic i genera l'aigua neta necessària per a omplir fonts i pous.

A cada enginyer forestal, un cop acabada la carrera, se li proposava cuidar-se d'una muntanya desforestada. La muntanya potser tenia un nom, però al bosc que l'envoltaria se li donaria el nom de l'enginyer forestal que el regenerès.

L'enginyer forestal comptava amb l'ajut d'algun pagès en època de baixa feina.A l'enginyer forestal se li construïa dues cases properes al bosc ó situades al seu interior: una com a vivenda particular i una altra per treballar, amb les eines necessàries. També disposava del pressupost inicial corresponent i de la col·laboració d'algun pagès, contractat en èpoques de baixa labor en el camp.

L'enginyer començava protegint cada nivell de la muntanya mitjaçant espones, i a cada nivell hi plantava arbres i arbusts de les races pròpies de la zona. També s'encarregava de l'aprofitament de la fusta dels arbres, la qual cosa donava un rendiment econòmic creixent.

I així, poc a poc les muntanyes assignades als enginyers forestals, abans pelades i descuidades, anaven recobrant la vegetació. Cada enginyer veia com creixia el seu bosc, batejat amb el seu nom, la qual cosa li suposava un reconeixement a la seva labor i era un incentiu per a fer la feina ben feta.

Quan la repoblació de la muntanya era una realitat i els primers arbres ja tenien una certa edat, el rendiment del bosc suposava uns ingressos suficients per mantenir el sou de l'enginyer, el dels seus ajudants i les despeses necessàries. Els propietaris particulars, amb el temps, veuen amb bons ulls l'experiència i alguns desitjen participar del negoci de manteniment del bosc en els seus propis terrenys.

De la participació posterior dels propietaris particulars en l'explotació forestal suposà un cert enriquiment per part seva. Enriquiment que contrasta amb la situació dels propietaris particulars del Tirol austríac. Es pot dir que els propietaris de terres del Tirol italià tenen grans cotxes i tractors petits, mentre que els del Tirol austríac tenen petits cotxes i tractors grans.

Un bosc construït mitjançant aquest sistema és un bosc cuidat amb els camins forestals necessaris per a mantenir-lo i fer escursions. També es pot incloure un petit edifici que funciona com exposició, on hi ha plànols dels relleus i de les seccions de la muntanya, fotografies, descripció de les varietats vegetals plantades, recordatori dels enginyers forestals que s'han responsabilitzat successivament de la muntanya, etc. Contrasten els boscos cuidats del Tirol italià amb els boscos espontanis i descuidats del Tirol austriac.

Barcelona, a dilluns 19 de juliol del 1999.
Agustí Chalaux de Subirà.
Brauli Tamarit Tamarit.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte